Història

El precursor de l’osteopatia va ser un americà anomenat Andrew Taylor Still, nascut a l’estat de Virginia l’any 1828. Era fill d’Abraham Still, un pastor metodista, metge i granger. Va seguir el camí del seu pare estudiant medicina i enginyeria. A finals de la guerra de Successió, una epidèmia de meningitis va matar als seus 3 fills, i va començar a pensar en un altre tipus de tractament mèdic on el cos es pogués regular per sí mateix buscant la pròpia millora amb l’anatomia.

A partir de 1874, Still comença a exercir una medicina basada en l’enfoc manual, la qual va denominar OSTEOPATIA. El principi fonamental el va resumir amb la frase “L’estructura governa la funció”. El seu plantejament es basava en afavorir la correcció de l’estructura òssia, per aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. “L’anatomia és el primer, l’últim, i està sempre present”.



Al 1892 funden la primera escola d’osteopatia a Kirksville, American School of Osteopathy.
A principis del segle XX, John Littlejohn, un alumne escocès del doctor Still, es va desplaçar a Anglaterra fundant la “British School of Osteopathy”, establint les bases d’aquesta tècnica per tot Europa. Implanta el concepte de tractament general osteopàtic i realitza el disseny d’un complex sistema de línies eficaç per definir el funcionament biomecànic corporal. La seva tasca restarà seguida per John Wernham fins a principis del segle XXI.

Durant la dècada dels anys 50, William Garner Sutherland va publicar els seus estudis i reconeixements de l’anatomia i mobilitat dels ossos cranials, realitzant l’establiment de les bases de l’abordatge crani-sacral.

A l’any 1988 van aparèixer per primera vegada les escoles universitàries espanyoles que tracten l’osteopatia.