Principis

Els principis de l’osteopatia es basen en els principis que va formular el seu precursor Dr. A. T. Still (1828-1927), qui a partir d’una acurada observació dels seus pacients i de l’aplicació dels seus grans coneixements d’anatomia i biomecànica va postular que la salut i el funcionament correcte de l’individu depenen de la integritat estructural global del cos.
“El cos és una unitat indivisible”. L’ésser humà no funciona com una sèrie de parts independents sinó com un tot. El mecanisme d’unió entre les diferents parts ve donada per la fàscia (teixit connectiu). Els sistemes múscul-esquelètic i nerviós contribueixen a la comunicació i a la locomoció, mentre que els sistemes arterial, venós i limfàtic afavoreixen la nutrició dels teixits i l’eliminació de substàncies tòxiques.
"L’estructura i la funció estan interrelacionades". Qualsevol part del cos compleix una funció que ve marcada per la seva pròpia estructura. “L’estructura governa la funció”.
L’osteòpata explora i tracta manualment l’anatomia del pacient, buscant una millor relació amb aquelles estructures i teixits que permetran restaurar la funcionalitat perduda i així, la millora dels símptomes. Un dels principals objectius d’aconseguir aquesta bona relació anatòmica consisteix en “proveir de mobilitat” aquestes estructures, especialment quan es treballa sobre articulacions, sutures, òrgans, aponeurosis i teixits de sosteniment.
"El cos posseeix mecanismes d’autoregulació”. L’individu tendeix a l’equilibri dels seus sistemes. Existeixen molts mecanismes de tipus neuronal, hormonal, vascular, etc. a partir dels quals el cos pot regular les seves funcions de manera no conscient.
"El cos té la capacitat inherent de defensar-se i reparar-se”. Un dels exemples més clars és quan ens fem una ferida, esquinç o fractura. El cos té la capacitat de reparar-se amb una sèrie de mecanismes d’adaptació.